Gracies,Arrels!

Ja han passat uns quants dies desde que vam anar a l'associació arrels i encara segueixo pensant amb el que vam veure i escoltar.

Me'n recordo que el primer que vam fer va ser sentar-nos en una sala per escoltar al director d’arrels, perquè ens expliques una mica sobre l'associació i com es prenien les coses.

Desprès ens van presentar a en Jaume, que era un home que havia viscut  més de 25 anys al carrer. Ell  ens va explicar sobre la seva experiència durant aquells anys,com ho havia portat ,com va arribar a acabar al carrer...

Encara recordo com ens va dir sense tristesa que va ser dur ,però que es podía enfrontar.

Més tard  ens van fer un petita volta per totes les instal·lacions de l’associació,la qual va ser molt interessant.

I avui en dia, pensó que desde aquella experiència m’he començat a fixar més alhora de jutjar i a valorar mes les coses que tinc ,i fins i tot m’he arribat a plantejar poder arribar a donar un cop de mà.

Espero que més associacions com arrels continuen prestant ajuda pels que ho necessiten.

FUNDACIÓ ARRELS, UNA ALTRE MANERA DE VEURE LES COSES..

Ja fa unes setmanes que vam anar a la fundació arrels, i fins a les hores tinc una manera molt diferent de vuere les coses i la gent que m'envolta.

En aquesta sortida vaig apendre moltes coses, una d'elles; com és d'important saber valorar el que tens per poc que sigui.

El que més em va impresionar va ser quan vam tenir el plaer de parlar amb en Jaume, un home que va estar més de vivint-i-sis anys vivint al carrer. Ell ens va estar explicant la seva experiència, la qual em va posar la pell de gallina, a mesura que anava explicant ens anava mostrant una manera molt diferent al que entrenem nosaltres per el dia a dia.

Malgrat les seves dures paraules, el que em va deixar més sorpresa va ser que ell deia que no canviaria per res tots els anys viscuts al carrer, ja que segons ell han estat una experiència que l'ha fet madurar com a persona. Actualment en Jaume està vivint en un alberg en el qual s'hi troba molt agust.

Més tard un home que portava molts anys treballant per aquesta fundació, va ser tan amable d'enseyar-nos totes les instal·lacions que disposava apuesta lloc. El que més em va agradar va ser veure l'alegria amb la que parlava del seu treball i totes les activitats que feien per d'alguna manera fer sentir com a casa a totes les persones que acudien a la fundació. Sens dubte algun va ser una sortida que recomanaria a tothom quí volguès, a més a més d'una experiència que sempre recordaré.

IMPRESIONS FUNDACIÓ ARRELS

Fa unes quantes setmanes que vam anar a la Fundació Arrels i ens van explicar què és el que passava quan una persona es quedava sense casa.
La Fundació Arrels, ajuda a tota aquella gent que ho ha perdut tot, donant roba, menjar, refugi... de forma voluntària.

Primer vam parlar amb en Jaume, un home que portava molts anys al carrer, i ens va explicar el seu dia a dia durant aquests 26 anys. També ens va dir que és una experiència molt dura però alhora et fa fort, ja que aprens moltes coses.
Ens va fer entendre que això li pot passar a tothom en qualsevol moment, i que hem de saber valorar tot el que tenim per poc que sigui.
Més tard ens van ensenyar totes les instal·lacions de la fundació, i vam poder parlar amb diferents persones en la mateixa situació i les ajudes que anaven rebent diàriament.

Personalment, penso que haurien d'haver més fundacions com Arrels ja que ajuden a moltes persones donant-los els recursos bàsics que tothom hauria de tenir, ademés tenen moltes activitats per a tots aquells que acudeixen a la fundació, que et fan sentir estimat.

Amb aquesta sortida, he aprés a valorar molt més les coses que tinc i a no jutjar a les persones pel seu aspecte.

PRIMERES IMPRESIONS ARRELS

Acabo d’arribar a casa, és el primer cop que abans de sentar-me al sofà penso que no tothom en disposa d’un i en lo afortunada que soc. Aquest matí he sentit paraules i he percebut sentiments que no havia sentit pas abans. Començant amb la xerrada introductòria sobre que és més important la llibertat d’una persona o el seu benestar. Dit d’un altre forma evitar ser 100% dependent manifestant així la poca llibertat que et queda com a persona sense llar. Ha estat quan ha vingut el Jaume, un home que  ha viscut més de vint-i-sis anys al carrer quan se m’ha posat la pell de gallina al sentir la seva experiència en primera persona. Ens ha explicat el seu dia a dia així com també totes les ajudes que va rebre, per quins motius va acabar al carrer, i quina era la vida que duia abans. Ara està vivint a un alberg i es troba content i agust. I encara que ens ha dit que no s’ho desitja a ningú també ha dit que ara no cambiaria els vint-i-sis anys al carrer. Diu que li han fet fort i valorar molt les coses. Més tard ens han presentat a un altre home qui havia estat vivint al carrer uns quants anys encara que havia tingut uns estudis. Aquest mateix home ens ha fet una petita ruta pels establiments on hem pogut veure encara de més aprop de tot el que oferien a aquestes vulnerables persones. He après moltes coses però el que de veritat m’ha sorprès soc jo mateixa. Al tornar en metro els meus ulls ja no miren de la mateixa manera que miraven abans a les persones sense llar. He après que tota persona té una història darrere i no se li ha de jutjar. Moltes gràcies per obrir-me els ulls, Associació Arrels.