domingo, 29 de abril de 2018

Experiència Fundació Arrels

Quan vam arribar a la Fundació Arrels, ens van portar a una sala on el director d'Arrels ens va explicar sobre les persones que viuen al carrer, com vivien, que feien, com els cuidaven a la Fundació, un cop vam acabar la xerrada, ens va venir un senyor que es deia Jaume i ens va explicar que feia mes de 25 anys que vivia al carrer, com hi va acabar-hi, com es vivia, les seves experiències... 

Quan el Jaume va acabar ens van anar ensenyant els diferents llocs de la Fundació, el primer lloc va ser la sala a on hi havia unes taules a on els sense sostre podien llegir els diaris i passa el temps allà, desprès vam entrar una de les habitacions on rentaven i planxaven la roba i donaven sabates per a ells, quan vam sortir vam anar a la cuina i desprès a la sala de manualitats, allà el senyor que ens estava fent la visita ens va ensenya el mural que havia fer per Carnaval.
Tot seguit ens van dir a on estaven les dutxes i vam anar a una altre sala a on hi havia tot el material de recanvi, mentre estàvam anant vam passar per una saleta a on els que tenien que anar amb croses o cadires de rodes els hi deixàvem. Per acabar la visita ens va portar a la farmaciola on hi havia els medicaments de cadascú. 

La meva experiència va ser molt bona ja que vaig veure que no era com jo pensaven i vaig veure que son iguals que tots i no per això els hi has de tenir por ni tractar-los malament.

miércoles, 25 de abril de 2018

Experiència a la Fundació Arrels

Fa dos mesos aproximadament, vem anar a la Fundació Arrels per escoltar una xerrada sobre la gent que desgraciadament, viu al carrer.
Aquesta fundació es situa al carrer de la Riereta a Barcelona.
En aquesta xerrada, ens van començar a parlar sobre el benestar d'una persona o la seva llibertat. Em va semblar interessant aquesta comparació ja que vaig aprendre moltes coses: hi ha gent que viu al carrer per la desocupació laboral (majoritàriament), però també per la llibertat.

Seguidament va vindre un senyor que va estar 26 anys vivint al carrer. Gràcies a ell vem entendre la realitat de ser un sense sostre y que feia cada dia. Ens va explicar que no va estar sol, sino que vivia amb més persones. Però lo que em va sorprendre més va ser que hi ha gent que agredeix a les persones sense casa y que pot resultar molt perillós.
Per últim, vem visitar com era l'edifici per dins.
M'ha semblat molt bonica aquesta nova experiència perquè així pots saber com viu la gent sense sostre y saber com els pots ajudar. Espero tornar un altre dia